Guió literari

1. IDEA INICIAL:
Quin significat té el món sense les persones?

STORYLINE:

Vàries seqüències en les que apareix un personatge sol que observa el seu entorn o està parat davant d'alguna cosa com si no la conegués. La majoria d'escenes estan situades al carrer o llocs públics com: un estadi d'atletisme o camp de futbol, els semàfors, carreteres, carrers o avingudes, fanals, senyals de trànsit, etc. Casi totes succeeixen de nit cap allà les 4 o 5 de la matinada. Totes aquestes escenes estan interrelacionades amb el fet de que la persona i el lloc cobrin un significat totalment diferent al que tenen quan estan envoltats de gent o civilització. No té sentit ni el mateix significat quan les creacions humanes estan buides d'humans.
No hi ha principi ni final determinat.

ESCALETA

1. Nombre de seqüències : 6

2. Títol de la seqüència: 

Seqüència nº1: Qui sóc? Perquè existeixo?
Seqüència nº2: Un parc sense nens deixa de ser un parc
Seqüència nº3: Observo, observo tot
Seqüència nº4: El transit fantasma
Seqüencia nº5: Camino i penso
Seqüència nº6: Seqüències repetides.

TÍTOL I CONTINGUT DE CADA SEQÜENCIA
1. Qui sóc? Perquè existeixo?

Contingut: Està parada davant el mirall m'entres es neteja les mans i pensa alhora en totes aquelles preguntes sense resposta.

2. Un parc sense nens deixa de ser un parc

Contingut: Els gronxadors es gronxen sols, és un parc està buit, sense nens. Perd tota la màgia.

3. Observo, observo tot.

Contingut: Parada al mig del carrer; perduda, observant el que li envolta, buscant un perquè a totes aquelles preguntes sense cap resposta.

4. El transit fantasma.

Contingut: Els semàfors fan pampallugues m'entres que no circula cap cotxe, semàfors que canvien de color sense un sentit, ja que no hi ha ningú per donar-li un sentit.

5. Camino i penso

Contingut: Camina perdent-se en la nit, pensant en l'existència de les persones, en la soledat dels carrers sense nosaltres, en el perquè som diferents als altres animals.

6. Seqüències repetides.

Contingut: Apareix el parc i la escena principal del mirall.

GUIÓ LITERARI TRACTAMENT DE LA HISTÒRIA

- L'escena principal es situa al lavabo. La mateixa persona sola davant del mirall, intenta rentar-se les mans sense saber ben bé perquè ho fa i les contempla tota sorpresa m'entres la seva imatge es projecta al mirall. Una altre vegada es repeteix la veu en off.

- És de nit, al parc, buit, sense nens que donen vida als objectes que el formen. Uns gronxadors es gronxen sols i perden tot el seu sentit .Què és un parc sense nens? S'escolta la veu en off.

- És de nit i una persona està parada sota un fanal observant tot allò que l'envolta. La mirada perduda cap al carrer, un carrer desconegut per la nit, però, en canvi, al matí quan ja hi ha sol, aquell mateix carrer cobra sentit, deixa de ser estrany. Es sent una veu en off que representen els seus pensaments davant la situació.

- Al mig d'una avinguda els semàfors i les llums canvien m'entres no circula cap mena de trànsit. Sembla que els llums dels semàfors, de les faroles, o les senyalitzacions no serveixin per res més que per adornar. De que serveixen els objectes sense les persones? Veu en off.

- Encara de nit, la persona s'allunya per un carrer de pas ciclista, seguint un rumb sense sentit, simplement camina pensativa (Veu en off) observant cada pas que fa, cada lloc per on passa. Veu en off.

- Finalment l'escena del parc, desolada, torna a aparèixer i la escena del mirall com a escena definitiva del curt. La veu en off desapareix.

Veu en off:

A vegades crec no entendre el meu voltant. Qui sóc? A on vaig? Què és el món? Perquè existeixo? i realmentexisteixo?
Observo, observo tot; el vent passar, el so dels carrers, el moviment de les fulles, un món buit no seria un món.
Qui sap que seria la vida sense res, sense ànimes, sense gent, sense ments, sense moviments, no seria res,absolutament res.
Carrers buits, llums que no enlluernen res, carreteres infinites que porten a ningun lloc, semàfors en verd, aire sense sentit, passes desviades, preguntes sense resposta.
Camino sola, observant un món sense ser món, un món no vist, sense gent, sense paraules, un món estrany i desconegut, un món, sense nosaltres, deixa de ser un món.

Laura Ruiz Miquel i Alba Redondo Pairet