AAALBAUDIOVISUALS.: 2010

viernes, 10 de diciembre de 2010

viernes, 3 de diciembre de 2010

Ai wei wei

Ai WEI WEI és un artista chines, comentarista, dissenyador arquitectónic i activista social.
Va fer una exposició a Tate Modern, l'exposició era una sala plena de pipes de girasol fetes a mà i de ceràmica, tot i que l'artista es Ai wei wei, les pipes van ser creades a mà per el poble que feia ceràmica per a l'emperador Mao.
L'emperador Mao, sempre sempre es representava envoltat de gira-sols, com si fos el sol. Per això Ai wei wei a utilitzat les pipes, ja que son de ceràmica i mai germinaran, tenen un doble sentit. Amb aquest projecte el que porta a l'audiència a pensar; qui es l'artista? el que pensa l'idea o qui fa les pipes?

http://www.tate.org.uk/modern/exhibitions/unileverseries2010/default.shtm

viernes, 26 de noviembre de 2010

Neix en Ager (Lleida) el 23 d'octubre de 1937. Realitza estudis de ciències econòmiques (1958) i es llicencia en Dret (Universitat de Barcelona, 1961). És diplomat en sociologia (Consell Superior d'Investigacions Científiques de Madrid, 1962), i de teatre (Université Internationale du Théâtre de Paris, 1964. Estudia cinema documental en el Comitè du Film Ethnographique de Paris (1965-66), i ciències religioses en la Ecole Pratique de Hautes Etudes (París, 1967-68).

Benet Rossell és sobretot un artista interdisciplinari i investigador. Al llarg de la seva llarga trajectòria artística ha desenvolupat un llenguatge singular a força de micrografías, que són ideogrames i pictogrames originals que no pertanyen a cap codi linguístico. La pictografía és una pràctica creativa en la qual conflueixen la cal·ligrafia, la pintura i l'escriptura: un repertori infinit de signes, gestos, temes, formes antropomòrfiques.

En els anys seixanta, Rossell va estar vinculat amb l'art conceptual a París, on va residir; després va passar llargs períodes a New York, on es va vincular amb els moviments d'avantguarda. A la fi dels vuitanta es va instal·lar a Barcelona, on continua aprofundint en les constants de la seva obra: la recerca d'espais pictòrics, simbòlics i narratius.

Paral·lel Benet Rossell

L'exposició es centra en el cinema i la cal·ligrafia reunint 260 obres, algunes d'elles inèdites: 21 pel·lícules, 3 instal·lacions, 2 objectes i dibuixos.

Fins al 23 de gener de 2011 podem veure dues de les vessants principals de l'obra de Benet Rossell: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies, reunides en una exposició al MACBA. Un recorregut ple de peces d'aquest autor polifacètic, que revelen la integració de medis que constantment s'observa a la seva obra.

Benet Rossell té una trajectòria molt extensa, que es desplega en múltiples disciplines, des del dibuix passant per l'escriptura sígnica fins a la pintura o la ceràmica, així com també la performance, el cinema experimental i comercial, entre d'altres. Com diu l'artista: "Jo sóc de poble, jo sóc pagès, jo el que cultivo és art". També és característic en les seves creacions la presència de la terra i els seus fruits (garrofa, nou, sal, sucre, patata...).

L'artista és un creador de 'microhistòries', petits gestos que revelen grans històries. Molts dels seus treballs fan referència al 'micro' ('microòpera 2', 'microperformances', 'microtext', 'microdibuix'). L'èmfasi que mostra cap a allò petit, allò que se'ns escapa o ens queda ocult és permanent en la seva obra, creant un joc on l'espectador pot veure-hi sense veure-ho tot.

L'interès per les coses petites també es reflexa en les eines i els mètodes de treball que fa servir; sovint aquests aparells han estat creats pel propi artista, utensilis com lupes o les ulleres per observar els dibuixos que queden amagats.

Aquesta exposició s'allunya de la selecció retrospectiva i cronològica i intenta aproximar-se a una obra construïda com un entramat de diferents llenguatges. També trobem un gran nombre de treballs inèdits donant especial atenció a la producció fílmica.

El recorregut de l'exposició finalitza amb un projecte especialment desenvolupat per a aquesta mostra, Paral·lel, paral·lel. Un treball sobre l'entorn del Paral·lel i la transformació que ha sofert des dels anys cinquanta, prenent el cabaret El Molino com epicentre d'aquesta investigació.

domingo, 7 de noviembre de 2010

Alexander Calder

Va nèixer el 22-07- 1898 ( Lawnton, Pensilvania ) i va morir el 11-11-1976 ( Nova York )

Sense Títol – 1931

Construida de: Fusta, Ferro, Filferro, Planxa d’alumini i pintura.

Aquesta escultura, mòvil, obra, construida per Alexander és la que més m’ha agradat pel fet de voler mostrar un objecte maco sense definir la seva funció, sense dir qué és per així fer a la persona que ho mira veure més enllà. Un rellotge, una esdrujula, les constelacions?... També m’encanta l’idea d’Alexander de firmar i que aquesta la seva firma sigui part de l’estructura, col·locada en el pal de subjecció. Tot i que en aquestes fotografies no ho podem apreciar gaire.

viernes, 5 de noviembre de 2010

Pipilotti Rist.

De sala en sala podem anar summergint-nos en un univers ple de color de Rist.

Les videoinstalacions:

Porqué te vas? (nass) [¿Por qué te vas? (húmedo)] (2003)

- Consisteix en una projecció sobre dues parets en les quals es veu un fons marí amb cossos bussejant, mentre sona la veu de Pipilotti Rist interpretant una versió de Wicked Game- L'obra reflexiona sobre la necessitat de comprensió absoluta de l'altre i sobre el desig de la sincronització.

Tyngdkraft, van mir vän [Gravedad, sé mi amiga] (2007)

- Podem veure dues persones i fulles surant en l'espai. El títol invita al visitant a reflexionar sobre la força de la gravetat, mentre es tomba i contempla les projeccions sobre dos panells que pengen del sostre.

Ginas Mobile [El móvil de Gina] (2007)

- Un mòbil format per una branca, una esfera de coure i una llàgrima de plexiglàs on es projecten primers plànols de vulves; el fet que costi reconèixer de què es tracta despulla les imatges de les seves connotacions habituals. Amb aquesta obra l'artista vol qüestionar les pors i els tabús socials.

Lungenflügel [Lóbulo pulmonar] (2009)

- Instal•lació que ocupa tres parets. El rodatge està relacionat amb el primer llargmetratge de l’artista, anomenat Pepperminta. Les imatges mostren a Pepperminta (Ewelina Guzik), interactuant amb la natura.

És una instal•lació que ocupa tres parets. El rodatge d'aquesta peça està relacionat amb el de Pepperminta. Les imatges ens mostren a *Pepperminta (Ewelina Guzik), la protagonista de les obres recents de Rist, interactuant amb la naturalesa, a fi d'establir analogies i contradiccions entre la vida humana i l'animal.

Regenfrau (I Am Called A Plant) [Mujer de lluvia (Me llaman planta)] (1999)

- També està unida amb la natura. Contrasta la vida orgànica, representada amb un cos nu i vulnerable al carrer, sota la pluja, i la domesticitat i esterilitat representada a la immensa cuina sobre la que es projecta el vídeo. De fons, s’escolta el goteig de l’aigua. La sala és totalment blanca, amb una cuina montada en una de les parets.

també parla sobre la unió amb la naturalesa. En aquest cas, ho fa mostrant el contrast entre la vida orgànica, representada per un cos nu i vulnerable tirat al carrer, sota la pluja, ...

À la belle étoile [Bajo las estrellas] (2007)

-Videoinstalació projectada al terra del museu . L'obra contraposa la rigidesa del confinament físic amb el desig de llibertat psicològica.

Joan Miró

Va néixer el 1893 (Barcelona, Espanya) i va morir el 1983 (Mallorca).

Títol: Rompecabezas de "Carnaval de Arlequín"

No hi ha motiu per entendre aquesta obra.

"Ho vaig pintar en el meu taller de la Rue Blomet. Els meus amics d'aquell llavors eren els surrealistes. Vaig intentar plasmar les al•lucinacions que produïa la gana que passava. No és que pintés el que veia en somni, com propugnaven llavors Breton i els seus, sinó que la gana em provocava una espècie de tràngol, semblat al que experimenten els orientals."

D'aquesta obra m'ha cridat molt l'atenció el desordre, és com un trencaclosques i el que més m'agrada és que cada objecte en l'obra té un petit o gran significat per a ell, com per exemple; el gat que el tenia sempre al seu costat quan ell pintava, l'esfera negre, que per a ell significava que volia menjar-se el món, el triangle negre que representa la Torre Eiffel,
etc..

1.Tres fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents:

Foto 1: Diafragma F.4,5

Foto 2: Diafragma F.8

Foto 3: Diafragma F.5,6

2.Quatre fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

Foto 1:
Velocitat d'obstrucció: 1/91 seg.
Diafragma F.4

Foto 2:
Velocitat d'obstrucció: 1/90 seg.
Diafragma F.4,5

Foto 3:
Velocitat d'obstrucció: 1/15 seg.
Diafragma F.5,6

Foto 4:
Velocitat d'obstrucció: 1/30 seg.
Diafragma F.4

coses a destacar: He fet les fotos a diferents distàncies, però quan apropava la càmera o l'allunyava es canviava el diafragma, tot i provant-ho en Manual.

3.Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma

Foto 1:

Velocitat d'obstrucció: 1/90 seg.

Diafragma F.4

Foto 2:

Velocitat d'obstrucció: 1/125 seg.

Diafragma F.4

Foto 3:

Velocitat d'obstrucció: 1/500 seg.

Diafragma F.8

Foto 4:

Velocitat d'obstrucció: 1/500 seg.

Diafragma F.5,6

4.Tres fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

Foto 1:

Velocitat d'obstrucció: 1/91 seg.

Diafragma F.4,8

Foto 2:

Velocitat d'obstrucció: 1/91 seg.

Diafragma F.4,8

Foto 3:

Velocitat d'obstrucció: 1/90 seg.

Diafragma F.3,5

5.Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix

Foto 1:
Velocitat d'obstrucció: 1/45 seg.
Diafragma F.19

Amb flaix, làmpada i llum a l'habitació.

Foto 2:
Velocitat d'obstrucció: 1/1000 seg.
Diafragma F.22

Amb flaix, sense làmpada ni llum a l'habitació.

Foto 3:
Velocitat d'obstrucció: 1/250 seg.
Diafragma F.8

Amb flaix ,sense làmpada però amb llum a l'habitació.

Foto 4:
Velocitat d'obstrucció: 1/08 seg.
Diafragma F.5,6

Sense flaix ni làmpada però llum a l'habitació.

Coses a destacar:
ISO 1600, FLAIX --0.3- M 200mm