Neix en Ager (Lleida) el 23 d'octubre de 1937. Realitza estudis de ciències econòmiques (1958) i es llicencia en Dret (Universitat de Barcelona, 1961). És diplomat en sociologia (Consell Superior d'Investigacions Científiques de Madrid, 1962), i de teatre (Université Internationale du Théâtre de Paris, 1964. Estudia cinema documental en el Comitè du Film Ethnographique de Paris (1965-66), i ciències religioses en la Ecole Pratique de Hautes Etudes (París, 1967-68).
Benet Rossell és sobretot un artista interdisciplinari i investigador. Al llarg de la seva llarga trajectòria artística ha desenvolupat un llenguatge singular a força de micrografías, que són ideogrames i pictogrames originals que no pertanyen a cap codi linguístico. La pictografía és una pràctica creativa en la qual conflueixen la cal·ligrafia, la pintura i l'escriptura: un repertori infinit de signes, gestos, temes, formes antropomòrfiques.
En els anys seixanta, Rossell va estar vinculat amb l'art conceptual a París, on va residir; després va passar llargs períodes a New York, on es va vincular amb els moviments d'avantguarda. A la fi dels vuitanta es va instal·lar a Barcelona, on continua aprofundint en les constants de la seva obra: la recerca d'espais pictòrics, simbòlics i narratius.
Paral·lel Benet Rossell
L'exposició es centra en el cinema i la cal·ligrafia reunint 260 obres, algunes d'elles inèdites: 21 pel·lícules, 3 instal·lacions, 2 objectes i dibuixos.
Fins al 23 de gener de 2011 podem veure dues de les vessants principals de l'obra de Benet Rossell: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies, reunides en una exposició al MACBA. Un recorregut ple de peces d'aquest autor polifacètic, que revelen la integració de medis que constantment s'observa a la seva obra.
Benet Rossell té una trajectòria molt extensa, que es desplega en múltiples disciplines, des del dibuix passant per l'escriptura sígnica fins a la pintura o la ceràmica, així com també la performance, el cinema experimental i comercial, entre d'altres. Com diu l'artista: "Jo sóc de poble, jo sóc pagès, jo el que cultivo és art". També és característic en les seves creacions la presència de la terra i els seus fruits (garrofa, nou, sal, sucre, patata...).
L'artista és un creador de 'microhistòries', petits gestos que revelen grans històries. Molts dels seus treballs fan referència al 'micro' ('microòpera 2', 'microperformances', 'microtext', 'microdibuix'). L'èmfasi que mostra cap a allò petit, allò que se'ns escapa o ens queda ocult és permanent en la seva obra, creant un joc on l'espectador pot veure-hi sense veure-ho tot.
L'interès per les coses petites també es reflexa en les eines i els mètodes de treball que fa servir; sovint aquests aparells han estat creats pel propi artista, utensilis com lupes o les ulleres per observar els dibuixos que queden amagats.
Aquesta exposició s'allunya de la selecció retrospectiva i cronològica i intenta aproximar-se a una obra construïda com un entramat de diferents llenguatges. També trobem un gran nombre de treballs inèdits donant especial atenció a la producció fílmica.
El recorregut de l'exposició finalitza amb un projecte especialment desenvolupat per a aquesta mostra, Paral·lel, paral·lel. Un treball sobre l'entorn del Paral·lel i la transformació que ha sofert des dels anys cinquanta, prenent el cabaret El Molino com epicentre d'aquesta investigació.