FOTOMONTATGE.
Elements importants:
Objectes que he anyadit:
Primera Prova:
Segona Prova:
domingo, 11 de diciembre de 2011
Aleshores l'Eduard ens va demanar, a mi i a la meva companya Laura Ruiz, si podiam fer fotografies a diferents persones de diferents races i edats.
Al principi el grup que ho feia anteriorment ens va dir que es dificil aconseguir que la gent es deixi fer una fotografia, però vam sortir al carrer i vam anar explicant a la gent que voliem fotografiar en que consistia aquest treball i van acceptar fer-se la fotografia.
Vam entrar a una escola de nens petits a demanar si podiem fer fotos als petits de diferents races, però no ens van deixar, ja que les mares havien de firmar per el dret d'imatge. Va ser mala sort, però vam poder fotografiar bastanta gent per el carrer.
Va ser una experiència que encara que no ho sembli, ens ha servit de molt per a un futur, per perdre la vergonya, etc.
Namana proves
La nostra idea era gravar com dibuixavem la seqüència on la tortuga li deia a en Namana que intentés volar i posar-ho a càmara ràpida.
Una cosa semblant a això: http://www.youtube.com/watch?v=YhBL3VM0rt8 però diferents escenes i amb una història.
Per diversos motius que ja sabem no vam poder realitzar el que teniam pensat, per aquest motiu vam realitzar una altra feina que explicaré a continuació en una nova entrada.
PD:Les proves dels videos em donen error
Una cosa semblant a això: http://www.youtube.com/watch?v=YhBL3VM0rt8 però diferents escenes i amb una història.
Per diversos motius que ja sabem no vam poder realitzar el que teniam pensat, per aquest motiu vam realitzar una altra feina que explicaré a continuació en una nova entrada.
PD:Les proves dels videos em donen error
domingo, 2 de octubre de 2011
Palíndrom-Xapa "No contra l'art"
Des del principi l'idea que vaig crear em va agradar, així que poc a poc l'he anat transformant fins arribar a la idea final:
L'esboç del canvi d'idea:
La primera idea final refutada:
Proves:
Final: Al final vaig decidir canviar d'idea, representant, un foto-montatge, parlant del " No contra l'art ".
El " NO " com a idea principal de la xapa, la part important, al mig del món, al mig de la idea.
El "artnoc contra" per donar a entendre que al inrevés també es pot llegir i a sobre del món, no dins, "contra" fa referència a que "no ho volem" així que l'he posat fora, però a l'hora és part de la idea i és important representar-lo així.
I "l'art" que ens envolta, al voltant del món, al voltant de tota la idea, tot el conjunt en sí és important.
El fons també forma una part molt important, ja que, he escollit un foto-montatge de tot un conjunt d'art, de la fotografia, el dibuix, la creativitat, el body paint, ...
Tota la xapa mostra una idea clara que és fàcil d'entendre, parla de tot el que volem transmetre en aquest missatge, i per això l'he escullida.
El " NO " com a idea principal de la xapa, la part important, al mig del món, al mig de la idea.
El "artnoc contra" per donar a entendre que al inrevés també es pot llegir i a sobre del món, no dins, "contra" fa referència a que "no ho volem" així que l'he posat fora, però a l'hora és part de la idea i és important representar-lo així.
I "l'art" que ens envolta, al voltant del món, al voltant de tota la idea, tot el conjunt en sí és important.
El fons també forma una part molt important, ja que, he escollit un foto-montatge de tot un conjunt d'art, de la fotografia, el dibuix, la creativitat, el body paint, ...
Tota la xapa mostra una idea clara que és fàcil d'entendre, parla de tot el que volem transmetre en aquest missatge, i per això l'he escullida.
L'esboç del canvi d'idea:
La primera idea final refutada:
Proves:
domingo, 5 de junio de 2011
Guió literari
1. IDEA INICIAL:
Quin significat té el món sense les persones?
STORYLINE:
Vàries seqüències en les que apareix un personatge sol que observa el seu entorn o està parat davant d'alguna cosa com si no la conegués. La majoria d'escenes estan situades al carrer o llocs públics com: un estadi d'atletisme o camp de futbol, els semàfors, carreteres, carrers o avingudes, fanals, senyals de trànsit, etc. Casi totes succeeixen de nit cap allà les 4 o 5 de la matinada. Totes aquestes escenes estan interrelacionades amb el fet de que la persona i el lloc cobrin un significat totalment diferent al que tenen quan estan envoltats de gent o civilització. No té sentit ni el mateix significat quan les creacions humanes estan buides d'humans.
No hi ha principi ni final determinat.
ESCALETA
1. Nombre de seqüències : 6
2. Títol de la seqüència:
Seqüència nº1: Qui sóc? Perquè existeixo?
Seqüència nº2: Un parc sense nens deixa de ser un parc
Seqüència nº3: Observo, observo tot
Seqüència nº4: El transit fantasma
Seqüencia nº5: Camino i penso
Seqüència nº6: Seqüències repetides.
TÍTOL I CONTINGUT DE CADA SEQÜENCIA
1. Qui sóc? Perquè existeixo?
Contingut: Està parada davant el mirall m'entres es neteja les mans i pensa alhora en totes aquelles preguntes sense resposta.
2. Un parc sense nens deixa de ser un parc
Contingut: Els gronxadors es gronxen sols, és un parc està buit, sense nens. Perd tota la màgia.
3. Observo, observo tot.
Contingut: Parada al mig del carrer; perduda, observant el que li envolta, buscant un perquè a totes aquelles preguntes sense cap resposta.
4. El transit fantasma.
Contingut: Els semàfors fan pampallugues m'entres que no circula cap cotxe, semàfors que canvien de color sense un sentit, ja que no hi ha ningú per donar-li un sentit.
5. Camino i penso
Contingut: Camina perdent-se en la nit, pensant en l'existència de les persones, en la soledat dels carrers sense nosaltres, en el perquè som diferents als altres animals.
6. Seqüències repetides.
Contingut: Apareix el parc i la escena principal del mirall.
GUIÓ LITERARI TRACTAMENT DE LA HISTÒRIA
- L'escena principal es situa al lavabo. La mateixa persona sola davant del mirall, intenta rentar-se les mans sense saber ben bé perquè ho fa i les contempla tota sorpresa m'entres la seva imatge es projecta al mirall. Una altre vegada es repeteix la veu en off.
- És de nit, al parc, buit, sense nens que donen vida als objectes que el formen. Uns gronxadors es gronxen sols i perden tot el seu sentit .Què és un parc sense nens? S'escolta la veu en off.
- És de nit i una persona està parada sota un fanal observant tot allò que l'envolta. La mirada perduda cap al carrer, un carrer desconegut per la nit, però, en canvi, al matí quan ja hi ha sol, aquell mateix carrer cobra sentit, deixa de ser estrany. Es sent una veu en off que representen els seus pensaments davant la situació.
- Al mig d'una avinguda els semàfors i les llums canvien m'entres no circula cap mena de trànsit. Sembla que els llums dels semàfors, de les faroles, o les senyalitzacions no serveixin per res més que per adornar. De que serveixen els objectes sense les persones? Veu en off.
- Encara de nit, la persona s'allunya per un carrer de pas ciclista, seguint un rumb sense sentit, simplement camina pensativa (Veu en off) observant cada pas que fa, cada lloc per on passa. Veu en off.
- Finalment l'escena del parc, desolada, torna a aparèixer i la escena del mirall com a escena definitiva del curt. La veu en off desapareix.
Veu en off:
A vegades crec no entendre el meu voltant. Qui sóc? A on vaig? Què és el món? Perquè existeixo? i realmentexisteixo?
Observo, observo tot; el vent passar, el so dels carrers, el moviment de les fulles, un món buit no seria un món.
Qui sap que seria la vida sense res, sense ànimes, sense gent, sense ments, sense moviments, no seria res,absolutament res.
Carrers buits, llums que no enlluernen res, carreteres infinites que porten a ningun lloc, semàfors en verd, aire sense sentit, passes desviades, preguntes sense resposta.
Camino sola, observant un món sense ser món, un món no vist, sense gent, sense paraules, un món estrany i desconegut, un món, sense nosaltres, deixa de ser un món.
Quin significat té el món sense les persones?
STORYLINE:
Vàries seqüències en les que apareix un personatge sol que observa el seu entorn o està parat davant d'alguna cosa com si no la conegués. La majoria d'escenes estan situades al carrer o llocs públics com: un estadi d'atletisme o camp de futbol, els semàfors, carreteres, carrers o avingudes, fanals, senyals de trànsit, etc. Casi totes succeeixen de nit cap allà les 4 o 5 de la matinada. Totes aquestes escenes estan interrelacionades amb el fet de que la persona i el lloc cobrin un significat totalment diferent al que tenen quan estan envoltats de gent o civilització. No té sentit ni el mateix significat quan les creacions humanes estan buides d'humans.
No hi ha principi ni final determinat.
ESCALETA
1. Nombre de seqüències : 6
2. Títol de la seqüència:
Seqüència nº1: Qui sóc? Perquè existeixo?
Seqüència nº2: Un parc sense nens deixa de ser un parc
Seqüència nº3: Observo, observo tot
Seqüència nº4: El transit fantasma
Seqüencia nº5: Camino i penso
Seqüència nº6: Seqüències repetides.
TÍTOL I CONTINGUT DE CADA SEQÜENCIA
1. Qui sóc? Perquè existeixo?
Contingut: Està parada davant el mirall m'entres es neteja les mans i pensa alhora en totes aquelles preguntes sense resposta.
2. Un parc sense nens deixa de ser un parc
Contingut: Els gronxadors es gronxen sols, és un parc està buit, sense nens. Perd tota la màgia.
3. Observo, observo tot.
Contingut: Parada al mig del carrer; perduda, observant el que li envolta, buscant un perquè a totes aquelles preguntes sense cap resposta.
4. El transit fantasma.
Contingut: Els semàfors fan pampallugues m'entres que no circula cap cotxe, semàfors que canvien de color sense un sentit, ja que no hi ha ningú per donar-li un sentit.
5. Camino i penso
Contingut: Camina perdent-se en la nit, pensant en l'existència de les persones, en la soledat dels carrers sense nosaltres, en el perquè som diferents als altres animals.
6. Seqüències repetides.
Contingut: Apareix el parc i la escena principal del mirall.
GUIÓ LITERARI TRACTAMENT DE LA HISTÒRIA
- L'escena principal es situa al lavabo. La mateixa persona sola davant del mirall, intenta rentar-se les mans sense saber ben bé perquè ho fa i les contempla tota sorpresa m'entres la seva imatge es projecta al mirall. Una altre vegada es repeteix la veu en off.
- És de nit, al parc, buit, sense nens que donen vida als objectes que el formen. Uns gronxadors es gronxen sols i perden tot el seu sentit .Què és un parc sense nens? S'escolta la veu en off.
- És de nit i una persona està parada sota un fanal observant tot allò que l'envolta. La mirada perduda cap al carrer, un carrer desconegut per la nit, però, en canvi, al matí quan ja hi ha sol, aquell mateix carrer cobra sentit, deixa de ser estrany. Es sent una veu en off que representen els seus pensaments davant la situació.
- Al mig d'una avinguda els semàfors i les llums canvien m'entres no circula cap mena de trànsit. Sembla que els llums dels semàfors, de les faroles, o les senyalitzacions no serveixin per res més que per adornar. De que serveixen els objectes sense les persones? Veu en off.
- Encara de nit, la persona s'allunya per un carrer de pas ciclista, seguint un rumb sense sentit, simplement camina pensativa (Veu en off) observant cada pas que fa, cada lloc per on passa. Veu en off.
- Finalment l'escena del parc, desolada, torna a aparèixer i la escena del mirall com a escena definitiva del curt. La veu en off desapareix.
Veu en off:
A vegades crec no entendre el meu voltant. Qui sóc? A on vaig? Què és el món? Perquè existeixo? i realmentexisteixo?
Observo, observo tot; el vent passar, el so dels carrers, el moviment de les fulles, un món buit no seria un món.
Qui sap que seria la vida sense res, sense ànimes, sense gent, sense ments, sense moviments, no seria res,absolutament res.
Carrers buits, llums que no enlluernen res, carreteres infinites que porten a ningun lloc, semàfors en verd, aire sense sentit, passes desviades, preguntes sense resposta.
Camino sola, observant un món sense ser món, un món no vist, sense gent, sense paraules, un món estrany i desconegut, un món, sense nosaltres, deixa de ser un món.
Laura Ruiz Miquel i Alba Redondo Pairet
jueves, 2 de junio de 2011
Exposició "Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció"
Aquesta exposició posa de manifest el moment excepcional que va viure Granollers durant la dècada de 1970 i recupera de forma pionera l'esclat de l'art conceptual a la ciutat i el seu paper com a catalitzador d'aquesta nova pràctica artística a Catalunya. La mostra recull més de 100 imatges, algunes inèdites, d'un seguit d'accions i environaments dels artistes que formaven part de la generació de l'art pobre i conceptual a Catalunya.
A mi l'obra que més em va agradar de la sala és una obra que es titula "Muntatge als carrers" represnetada per Jordi Benito, Magda González i Xavier Vilageliu.
Aquesta obra és la que més em va agradar perquè em va fer gracia el fet de que ells demanesin al Govern civil permís per expossar les seves obres a la Porxada, i els i van dir que sí, però al veure que el que exposaven era una manera de manifestar-se ( per primer cop, una acció artística ocupava la via pública) la brigada municipal va tirar abaix l'expossició i ho van desmuntar totalment, ja que no permitian que es manifestesin d'aquella forma, ja que significava una conquesta de la llibertat.
miércoles, 1 de junio de 2011
Tecla Sala
Vam anar a una sala d'exposicions on ens varen mostrar diferents obres amb diversos temes i tecniques actuals. Vam poder veure moltes obres molt originals des de critiques socials, fins a representacions modernes d'obres clàssiques.
Em van agradar moltíssimes obres, i una d'elles és una en la que podiem veure guixades en diferents direccions on a cada persona li transmetia una sensació diferent, però tenin en compte el simple detall de la persona dibuixada, que sense aquest petit detall la obra té un sentit totalment diferent.
miércoles, 11 de mayo de 2011
Projecte final de la turbine;
Les fotografies que feiem nosaltres (www.monvspersones.blogspot.com) eren 4 temes diferents però amb relació.
La Laura Aranda feia una sèrie de fotos de "El que el món t'aporta"
La Marina Calero feia una sèria de fotos de "El que el món pensa de tu"
I jo vaig fer una sèrie de fotos de "Com expressem els sentiments al món" a partir de colors.
Finalment entre les tres feiem una quarta idea de "Els elements i les persones"
i conjuntament les quatre idees formaven la persona, "Tu".
Les fotos que jo vaig realitzar ;
LLIBERTAT.
INOCÈNCIA.
POR.
PASIÓ.
RÀBIA.
El meu temps
La nit
I el resultat de totes les idees:
Les fotografies que feiem nosaltres (www.monvspersones.blogspot.com) eren 4 temes diferents però amb relació.
La Laura Aranda feia una sèrie de fotos de "El que el món t'aporta"
La Marina Calero feia una sèria de fotos de "El que el món pensa de tu"
I jo vaig fer una sèrie de fotos de "Com expressem els sentiments al món" a partir de colors.
Finalment entre les tres feiem una quarta idea de "Els elements i les persones"
i conjuntament les quatre idees formaven la persona, "Tu".
Les fotos que jo vaig realitzar ;
LLIBERTAT.
INOCÈNCIA.
PASIÓ.
RÀBIA.
I aquestes últimas fotografies que veiem a continuació, son de la quarta idea "Els elements i les persones"
La nit
I el resultat de totes les idees:
Aquest blog ha estat molt abandonat per el projecte de la turbine i després ja el vaig deixar de banda.
Així que comensaré aquest últim trimetre amb les conclusions que he tret de la turbine generations;
Conclusions personals:
Aquest treball m'ha aportat moltíssima experència i per això m'ha agradat molt participar-hi.
He aprés milers de coses; a col·laborar amb persones amb idees semblants, a compartir coneixements, a descobrir coses noves, a obrir-me més al art... però sobretot he aprés a confiar i creure més en mi. Gràcies a la turbine sé que si em proposo alguna cosa, la faig amb motivació, m'esforço i és una cosa que m'agrada aconseguiré allò que vull fer i amb experència, treball, motivació, errors, etc, poc a poc aniré creixent artísticament i aprenen mil coses que mai hagués pensat que arribaria a fer.
Així que comensaré aquest últim trimetre amb les conclusions que he tret de la turbine generations;
Conclusions personals:
Aquest treball m'ha aportat moltíssima experència i per això m'ha agradat molt participar-hi.
He aprés milers de coses; a col·laborar amb persones amb idees semblants, a compartir coneixements, a descobrir coses noves, a obrir-me més al art... però sobretot he aprés a confiar i creure més en mi. Gràcies a la turbine sé que si em proposo alguna cosa, la faig amb motivació, m'esforço i és una cosa que m'agrada aconseguiré allò que vull fer i amb experència, treball, motivació, errors, etc, poc a poc aniré creixent artísticament i aprenen mil coses que mai hagués pensat que arribaria a fer.
viernes, 28 de enero de 2011
Els Isards
Els Isards és un grup d'artistes de Granollers que han estat realitzant diverses activitats desde 1981.El grup Is-Arts es reuneix com a col·lectiu l'any 1995. Des de l'any 1997 fins avui, Els Isards son Batlles i Pi, Kiku Mena, Jordi Riera i Xavier Vilageliu. Però també cal esmentar que cadascú d'ells té els seu propi currículum artístic apart d'Els Isards.
L'ultima exposició es troba a la renovada Sala Ciutat, uvicada al centre de Granollers, que va obrir les portes al públic desprès de més de quatre anys aquest passat Octubre. La intenció d'aquesta nova sala es obrir-se al públic, amb les propostres dels artistes més propers i l'omplin d'ánima.
En aquesta exposició podem veure que cada artista exposa en diferents sales, tot i que només hi havien tres sales i dos dels artistes van haver de dividir una de les sales en dos parts.
Podem veure clarament que cada artista té un estil i en les seves exposicions les presenten per parts diferents.
La visita per la Sala Ciutat va consistir en donar una volta general i individual i observar, questionar-nos preguntes etc. També vam tenir l'oportunitat de tenir els artistes amb nosaltres, menys un que no va poder asistir, també ens acompanyava la nostra guia, Carme Clusellas.
Després d'observar individualment cada obra, vam pujar a la tercera planta, la planta on l'artista Jordi Riera que ha compost el seu pròpi context artístic, dividit en dos parts:
- Color i formes. Va exposar grans escultures molt estilitzades de colors molt vius. Però també grans cercles folrats d'una matèria semblant als nius de mel d'abelles utilitzant també la llum creant una làmpara.
- Concepte més forma. En aquesta part té més importància la resposta que ens dóna la pregunta que ens formula la peça artística que estem visiualitzant. Una mini-història, a partir de diferents fotografies, entre un nino (ken) i una nina (barbie) recoberts d'esprai blanc sobre un gran moble, també blanc, perquè l'espectador li apliqui el color i sentiment que li transmet. També un conjunt de sis fotografies (per no variar, en blanc i negre), que tenen com a referent la ciutat de Granollers, on (gràcies al fotogràf escollit per Riera), els ninots no queden petits.
- Color i formes. Va exposar grans escultures molt estilitzades de colors molt vius. Però també grans cercles folrats d'una matèria semblant als nius de mel d'abelles utilitzant també la llum creant una làmpara.
- Concepte més forma. En aquesta part té més importància la resposta que ens dóna la pregunta que ens formula la peça artística que estem visiualitzant. Una mini-història, a partir de diferents fotografies, entre un nino (ken) i una nina (barbie) recoberts d'esprai blanc sobre un gran moble, també blanc, perquè l'espectador li apliqui el color i sentiment que li transmet. També un conjunt de sis fotografies (per no variar, en blanc i negre), que tenen com a referent la ciutat de Granollers, on (gràcies al fotogràf escollit per Riera), els ninots no queden petits.
Després vam anar a la segona planta de l'edifici amb la xarrada d'en Kiku Mena. Ens va explicar que la seva intenció artística es explicar una història i que l'espectador trobi sensacions. Les seves obres estàn fetes especialment sobre cartró amb la tècnica de forçar el gest amb un tornavís o un cúter directament sobre. També utilitza pintura industrial (plàstica), ja que es senzilla i barata. Per donar relleu usa la masilla i per fer sombres negres, l'aerograf. L' obra que expossa actualment Mena a la Sala Ciutat està composta per sèries de quadres d'una tonalitat fosca, amb negres, blancs i grisos.
Finalment vam baixar fins a la primera planta de totes, on es troben les obres el conjunt de Xavier Vilageliu i la de Joan Batlles i Pi.
Xavier, que ens va explicar que ell vol ens motivem segons el que ens sembla que ens diu el quadre, el que ens transmet cada obra.
Fa servir objectes per crear un relleu, amb objectes quotidian. Els colors són tots purs, predominant el vermell, negre, grisos i el blanc.No tot eren quadres, sinó que també tenia montada una petita instal·lació, titulat Nich.Constava d'una petita Mare de Déu (Representa una utopia de voler acabar amb la religió), Un maletí negre tacat de pintura (representant també una utopia, però, de voler acabar amb la política, i tambe col·loca un anec de juguina de la banyera referint-se al començament d'una nova vida millortot. Tot això sobre un gran panell de fusta negre.
Xavier, que ens va explicar que ell vol ens motivem segons el que ens sembla que ens diu el quadre, el que ens transmet cada obra.
Fa servir objectes per crear un relleu, amb objectes quotidian. Els colors són tots purs, predominant el vermell, negre, grisos i el blanc.No tot eren quadres, sinó que també tenia montada una petita instal·lació, titulat Nich.Constava d'una petita Mare de Déu (Representa una utopia de voler acabar amb la religió), Un maletí negre tacat de pintura (representant també una utopia, però, de voler acabar amb la política, i tambe col·loca un anec de juguina de la banyera referint-se al començament d'una nova vida millortot. Tot això sobre un gran panell de fusta negre.
I per acabar, Batlles i Pi, que ens diu que pinta el que li dóna la gana. Tots els quadres están emmarcats per marcs negres, ja que per ell significa una manera d'acabar el quadre. Tots els quadres són de grans dimensions. Vam poder trobar un espectàcular 3D en el segon quadre.
El color principal és el vermell també les línies i la geometria, però també podem trobar blaus, negres i blancs. Té un cert interès en que sigui d'una textura llisa.
El color principal és el vermell també les línies i la geometria, però també podem trobar blaus, negres i blancs. Té un cert interès en que sigui d'una textura llisa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)